La pandèmia causada pel Covid-19 i el confinament a què ens hem vist obligats arran d'aquesta, ha canviat moltes coses de la nostra vida quotidiana, les nostres rutines i les nostres relacions socials.

Les restriccions de mobilitat i d'interacció amb altres persones no convivents són alhora conseqüència i efecte, i indubtablement han afectat tots els àmbits de la nostra vida, el nostre comportament, salut i percepció del món en general.

El confinament ha estat una mesura imprescindible per afrontar la pandèmia, tractar de frenar els contagis i salvar vides, però pràcticament un any després es pot afirmar que ha tingut un impacte negatiu sobre el conjunt de la societat mundial i sobre les persones en particular, els efectes ja han estat objecte d'estudi i investigació.

Les conseqüències del confinament interfereixen a grans trets en la qualitat de vida de totes les persones però concretament afecten en 3 àmbits: la salut mental, la salut física i l'economia.

Àmbit psicosocial

L'impacte psicològic que ha produït el confinament està íntimament relacionat amb l'aïllament a què ens hem vist forçats.

Els éssers humans som una espècie social i la interacció amb els altres és una part fonamental de la nostra vida, ja que el nostre cervell està preparat per a això i pateix quan es veu privat d'aquest tipus de relacions.

La pandèmia ens ha ensenyat que vivim en comunitat, en interacció constant, i que l'acció d'un individu té impacte en els altres.

Això també ha motivat una cosa positiva, el desenvolupament de l'empatia cap als altres: augment del nombre de voluntaris, espontànies ajudes al veïnat, l'aplaudiment de les 20:00h als sanitaris, etc.

Centrant-nos en el negatiu, la salut mental és la peça clau que més s'ha vist afectada com a conseqüència de la pandèmia, no només pels canvis en l'estil de vida, sinó per la pròpia por a la malaltia, per la incertesa, per l'impacte de les xifres de contagiats i morts, etc.

La pandèmia per Covid-19 ha provocat una excessiva sobreinformació diària de notícies alarmants que provocaven por, soledat i amenaça.

En termes generals, la societat ha experimentat un augment dels nivells d'estrès, de sentiments d'ansietat i depressió, i una major freqüència d'episodis d'irritabilitat, frustració, preocupació, tristesa o malestar.

Hi ha moltes formes d'afrontar el confinament, però en tots els casos ha suposat haver de sortir de la nostra zona de confort i adaptar-se a noves circumstàncies.

El primer canvi fonamental ha estat la pèrdua de llibertat; això en si mateix ja és un factor negatiu, però hem de sumar-li la consciència que aquesta privació es dóna perquè hi ha un risc greu per a la nostra salut, risc que també afecta mentalment.

Ens hem trobat en una disjuntiva entre el desig de tornar a la normalitat i el risc epidemiològic que sabem que existeix.

D'altra banda, el confinament i posteriorment les mesures restrictives que s'han anat aplicant generen certa frustració, incertesa i desmoralització, perquè no és possible establir un límit en el calendari ni visualitzar un final real o proper per aquesta situació i això és molt més traumàtic.

Un dels sectors més perjudicats de la societat han estat les persones d'avançada edat.

Són els més vulnerables davant el virus, per la qual cosa han de ser els més curosos per evitar contagis.

Això genera més por i alhora afavoreix un major aïllament motivat per aquesta por i per les mesures aplicades en la desescalada, que van ser molt més restrictives amb els més grans, sobretot amb aquells que vivien en residències.

Àmbit físic

El confinament domiciliari, amb l'única possibilitat de sortir per a activitats imprescindibles i la limitació horària han obligat a canviar el nostre estil de vida i han alterat per complet el nostre ritme biològic.

Les rutines, laborals, socials i personals, són necessàries per al nostre organisme i el descontrol, sumat als nivells d'estrès i de la manca de llibertat, ens afecta en tots els sentits.

Una de les conseqüències directes de la inactivitat física és el trastorn en els patrons de la son, ja que molt sovint les persones han experimentat problemes per dormir, insomni o somnolència diürna.

Una baixa qualitat de la son deriva en altres problemes com l'esgotament físic, el baix rendiment o la fatiga crònica.

Un cop més, les persones d'edat avançada han estat les més perjudicades, ja que la manca de socialització i d'estimulació han propiciat un augment de la deterioració cognitiva.

De la mateixa manera, han vist afectada la seva mobilitat i les patologies musculars, articulars i cardiovasculars per la reducció de l'activitat física.

Àmbit laboral i econòmic

La pandèmia, i el confinament derivat d'aquesta, han suposat canvis dràstics en l'activitat laboral, i en conseqüència en l'economia mundial.

Aquests canvis han estat fonamentalment dos: el cessament de l'activitat laboral i el "teletreball".

Partint de la base que no és possible desenvolupar totes les activitats des de casa, hi ha hagut moltes persones que han perdut la feina, han hagut de tancar els seus negocis o de recórrer a ERTES.

Des de la declaració de l'Estat d'Alarma una de les màximes preocupacions de la societat ha estat l'economia en general, la manca d'expectatives laborals i el temor d'una crisi a nivell mundial, els efectes es veuran en els propers anys.

D'altra banda, els ERTES i el "teletreball" deriven en altres situacions complicades com poden ser l'avorriment i el sedentarisme, en aquelles persones que han hagut d'interrompre la seva activitat o, per contra , en els casos de "teletreball", dificultat en les tasques telemàtiques, absència de companys en els quals recolzar-se, una major càrrega de treball i responsabilitats, etc.

El fet de no haver de desplaçar-se al lloc de treball es pot veure com un aspecte positiu, però va lligat a l'absència de rutines a la qual ens referim anteriorment, amb els consegüents problemes en què aquesta pot derivar.