El calçat minimalista és aquell que tracta d'interferir el menys possible en els moviments innats del peu, alliberant-lo de suports artificials i respectant el màxim la seva forma anatòmica per aconseguir una petjada el més natural possible al caminar o al córrer, com ho faríem si anéssim descalços.
Els éssers humans som bípedes , els nostres peus suporten durant hores el pes de tot el cos i generalment són la part més maltractada.
És important que siguem conscients de la importància que tenen els peus, no només com a suport sinó també com a base indispensable per mantenir el bon funcionament d'altres articulacions i evitar problemes o lesions derivades d'una mala trepitjada, per exemple.
Característiques del calçat minimalista
Fins fa pocs anys el calçat minimalista no tenia unes característiques específiques que el determinessin com a tal.
Amb aquest objectiu es va elaborar un test per determinar el grau de minimalisme d'un determinat calçat i es va poder concretar una definició basant-se en paràmetres concrets (1).
Les característiques que ha de tenir un calçat per considerar-se dins de la categoria minimalista són:
- Flexibilitat perquè no hi hagi cap interferència amb el moviment natural del peu i permeti el lliure moviment.
- Lleugeresa i baix pes
- "Zero Drop", poca o nul·la inclinació entre la punta i el taló, és a dir, la sola ha de ser gairebé plana i de poc gruix, el que afavorirà també una major sensibilitat pel que fa a terra.
- Absència d'elements d'amortiment, control o estabilitat.
- Puntera àmplia, perquè no exerceixi cap pressió sobre els dits.
Tipus de calçat
Tenint en compte els conceptes especificats anteriorment, es poden diferenciar diversos tipus de calçat:
- El calçat convencional, que proporciona al peu un major drop, més subjecció i també amortiment.
- El calçat intermedi, que per les seves característiques es troba entre el calçat convencional i el calçat minimalista.
- El calçat minimalista, que respecta l'anatomia i la llibertat de moviment d'un peu descalç, com veurem a continuació al conèixer detalladament les seves particularitats.
- Les sandàlies minimalistes, que s'inspiren en l'estil de la tribu Tarahumara, famosa per les seves característiques sandàlies de goma i tires de cuir anomenades huaraches que ells mateixos fabriquen.
Un altre terme que cobra importància pel que fa als peus és el "barefoot", que es defineix com "el fet de no portar els peus calçats" (Collins English Dictionary, nd), aspiració que pretén el calçat minimalista pel que fa a sensacions i moviments, de manera que és freqüent utilitzar el vocable anglès per referir-se a aquest tipus de calçat.
A Nummulit fabriquem calçat minimalista d'estil casual, i esportiu. Us convidem a consultar el nostre catàleg a www.nummulit.com.
Origen del calçat minimalista
L'ús de calçat va començar fa milers d'anys amb l'única funcionalitat de protegir els peus cobrint-los.
Era un calçat minimalista compost únicament per cuir o escorça i amb l'única subjecció d'unes cordes lligades, és a dir, molt diferent al que coneixem avui dia com calçat convencional. No va ser fins a principis de segle XIX quan hi ha senyals de les primeres sabates "esportives", a les quals es va agregar goma perquè fossin més duradores, i gairebé 100 anys després van ser creades les primeres sabates per córrer, afegint tacs a la sola amb la intenció de proporcionar un major adherència a terra i una millor tracció. Com veiem, originàriament, el calçat no es va dissenyar amb tants artefactes ni ornaments, només era una forma de protegir els peus.
Per què utilitzar calçat minimalista?
L'espècie humana porta més de dos milions d'anys realitzant carreres, fins i tot per caçar o per sobreviure. I, si la nostra genètica no ha canviat, per què ha de fer-ho el calçat?
Els nostres peus, com va dir Leonardo da Vinci, són una peça d'enginyeria i els seus ossos articulacions, músculs i terminacions nervioses estan preparades per a les seves funcions.
El calçat minimalista és més lleuger que el calçat convencional, de manera que suposa un estalvi energètic per al nostre cos i provoca menys fregaments, ja que evita, a més, qualsevol tipus de fricció o pressió en l'extremitat.
Aquest tipus de calçat enforteix el peu i la cama i, al no tenir amortiment ni plantilles amb reforços, és més estable i evita danys per torçades, per exemple.
L'amortiment de determinat calçat pot ser que el faci ser més còmode, però no necessàriament més convenient per a la salut dels nostres peus.
D'altra banda, l'elevació en la part del taló fa que s'escurci el tendó d'Aquil·les, portant el pes del cos cap als dits i provocant males postures que sobrecarreguen la pelvis i diverses zones de l'esquena com les lumbars o el coll.
Els peus pateixen nombroses malalties avui en dia, relacionades amb les sabates i la solució oferta per posar-hi remei solen ser les plantilles.
Però aquestes no corregeixen l'arrel del problema, ja que l'atròfia dels ossos i músculs dels nostres peus es deu a l 'ús del calçat incorrecte.
A més, el calçat convencional sol ser estret a la punta, el que provoca deformitats als dits que són molt freqüents i doloroses. L'ús del calçat convencional, per la seva elevació a les soles i talons sobretot, afecta la fàscia plantar i redueix el rang de moviment del turmell, el que afavoreix el desgast d'articulacions, músculs i ossos, a més d'alterar la postura corporal al caminar o córrer, afectant sobretot a genolls, maluc i esquena.
En conclusió, els beneficis de la utilització regular d'un calçat minimalista són molt nombrosos: enforteix la musculatura dels peus i les cames, millora l'equilibri i redueix la tensió general. Tot això gràcies a la sensació de llibertat que genera el fet de caminar amb aquest tipus de calçat i de la possibilitat de sentir amb més precisió les superfícies que es trepitgen.
